Nomes falten tres setmanes per tornar. Ara si que arriba el final i ja començo a comptar les setmanes que falten. No se si aixo vol dr que tinc moltes ganes de tornar o gens de ganes de marxar. Encara no ho he decidit. Soc un mar de dubtes.
No se si us ho he explicat en algun missatge anterior, pero ara per ara el que menys ganes tinc es de posar-me unes sabates, uns texans o uns pantalons llargs i roba amb manigues llargues. Tinc molt poques ganes de passar fred i em sembla que aixo es el que em passara. L'altre dia la meva mare em va explicar que a Girona va nevar. Ara per ara em costa molt d'imaginar que pugui nevar en algun lloc. Aqui fa molta calor, el sol surt cada dia i suposo que a la platja s'hi esta molt be. Dic suposo perque fa molt temps que no hi vaig, pero ja us puc dir que a partir de l'1 d'abril hi penso anar cada dia. De fet, em sembla que si puc m'instal.lare a l'hotel, com un turista mes, i fare vida de ric.
D'aquesta setmana passada no us puc explicar gaire res ja que em tingut l'hotel ple i no em parat de treballar. Era la primera vegada que estava ple i hem anat una mica de cul, la veritat, pero em sembla que ens n'hem sortit prou be. Per cert, aqui tambe ha plogut!!! tota la setmana ploguent, un pal, pero com us he dit abans aixo ja s'ha acabat i ha tornat a sortir el sol, espero que per molt temps.
Com sempre, una abraçada molt forta i mil petons a tot els que llegiu el blog i als altres que els donin pel sac.
Quim
PS:
Bohemi (resident): Em quedo molt mes traquil despres del que m'ha dit sobre que no deixara d'admirar-me tot i tornar cap a Girona. Una altra cosa es que continui amb el blog. No se si tindria sentit escriure en un blog on el titol diu qe hi ha un noi al Brasil i resulta que aquest noi esta a Girona. A casa meva aixo se'n diu mentir i sempre m'han dit que estava mal fet. Per ultim, quedis tranquil que ttes les hostesses del vol de tornada rebran una foto seva amb una dedicatoria d'allo mes remantica.
mr. cavaquinhoooooooooooooooo: Quin desastre!!!! On anirem a pixar aquest estiu si les palmeres no aixequen un pam de terra????? I el que es mes greu, on anirem a pixar per barraques???? I la noria???? Que passara amb la noria monumental??? Nomes hi haura la infantil???? Si us plau demanem hora amb l'Anna Pagans que tan bon punt arribi a Girona vull parlar amb ella i dir-li quatre coses ben dites!!!!
Javi: Per desgracia aqui tambe n'hi ha de miseries, pero mes val oblidar-les. No se com t'ho fas pero cada vegada que escrius t'has trobat algu diferent que ha estat a Morro. Despres et queixes que no coneixes ningu a Girona i que no tens amics!!!! Ah! ja em diras qui son aquestes dos o tres persones i quins son els comentaris que fan.
Belen: No esperava menys de tu. Ja que no tinc avies, que algu faci el seu paper. No se si arriba el terratremol Quim o al contrari. Estic molt i molt calmat, o sigui que ja veurem que passara. Per cert, et prenc la paraula i si es per recordar els vells temps no em costara gens tornar a ser un terratremol, si es que alguna vegada ho he sigut.
Magali: En primer lloc, et vull demanar perdo per no haver-te dit res abans, pero vaig veure el teu missatge tard. Pel que veig no pareu, tu i l'Elena. A veure si algun d'aquests avions que agafeu tant sovint sigui per creuar l'Atlantic, pero aixo que sigui a partir de l'octubre. Despres de pensar molt a que et refereixes ambla ludopatia he arribat a la conclusio que et refereixes a la butifarra, i el que mes em costa de creure es que en Jordinho n'hagi volgut aprendre i hi jugui. Ja t'he fitxat al meu skype. El proper cap de setmana intentare posar-me en contacte amb tu i a veure si podem parlar. No sempre es consegueix, que aqui la connexio es molt i molt dolenta. Jo tambe tinc moltes ganes de veure't. En quant a les havaianes, si pateixes pel model que pugui portar, pots connectar-te a http://havaianas.americanas.com.br i escollir el model (no n'he vist caps amb calaveres). Aixo va per tots!!!! Jo t'estimo mes.
Martona: No he practicat gens, o sigui que si em vols guanyar aprofita els primers dies que estigui a Girona perque un cop hagi practicat una mica estare imparable i saps que no em podras guanyar.
dimarts, 25 de març del 2008
dissabte, 15 de març del 2008
Començo a veure la llum
Hola a tots i totes,
Com us poso al titol del missatge començo a veure la llum, no del "rumbo" que ha de prendre la meva vida, sino de la meva primera estada al Brasil. Si nois, ja tinc data de tornada. A partir del proper 16 d'abril podreu tornar a gaudir de la meva presencia a Girona (i jo de la vostra!!!!), o sigui que ja podeu començar a preparar timbes de butifarra i gin-tonics a tort i a dret (aqui no n'he begut ni un!!!!!).
Tot i que encara no es hora de fer balanç, us vull dir que tot ha anat molt be i que se que quan estigui a Girona tambe tindre una mica de "saudade" de Morro, o sigui que ja us puc dir que estare molt pesat, sobretot els primers dies, dient sempre la mateixa frase "doncs a Morro aixo era aixi..." o "comenceu pel principi que jo no hi era...", per tant ja us demano perdo per avançat, perque puc ser molt i molt pesat.
Ara que ja se que torno i quan torno, per cert torno sol i amb el cor sencer, no paro de pensar amb tots vosaltres i que em trobare. Jo us puc dir que, fisicament, tothom em diu que m'he aprimat i que em puc fer una cua amb els cabells. Encara estic flipant amb aixo. No podia des de que tenia 15 anys!!!!!!
Avui nomes us volia dir aixo, o sigui que una abraçada molt forta i mil petons per tots els que llegiu el blog i als altres que els donin pel sac.
Quim
PS: Ah! abans no se m'oblidi si algu vol que li porti havaianes, que em comuniqui d'alguna manera el color o dibuix i el numero de peu!!!!!
Martonya: No pateixis que et tocare tant com vulguis i tot arreu on vulguis, que se que t'agrada!!!!
Bohemi Resident: Com veu aviat parare de gastar paper escrivint les meves miseries pel mon, amb la qual cosa la selva amazonica m'haura d'estar per sempre agraida. Ah! espero que quan torni no deixi d'admirar-me ni una mica del que esta admirant-me en aquests moments.
mr. cavaquinhooooo: Realment la Belen te tota la rao, cada vegada et busques noms mes dificils!!! Vull dir-te varies coses. La primera que espero que les collejas no siguin gaire fortes que tu ets rabassut i jo soc poca cosa. La segona que jo no m'he tret les havaianes en tres mesos i que no se si els meus peus seran capaços de tornar a calçar sabates "normals", i la ultima es que espero que em guardis tots els suplements atrassats del punt i la vanguardia per poder-los llegir i gaudir una vegada mes de les bestieses que escriuen els diaris, cosa que per cert com que a Morro no n'arriba ni un porto tres mesos sense llegir-ne cap.
Pim Quim: Tinc mooooooolta por!!!!!!! No vuuuuuuuuuuull!!!!!!!!!! Se que passara i no hi puc fer-hi res, se que quan torni la meva vida donara una volta de 180º i que passare de viure de dia a viure de nit. Que hi farem, em sembla que ja començo a estar resignat i aguantare el que vingui.
Javi: Tantes preguntes m'atabalen. Jo tambe tinc moltes ganes de parlar amb tu, o sigui que ja em pots reservar un dia sencer per poder-nos explicar les miseries de quatre mesos (que segur que son moltes) i un altre dia per explicar-nos les alegries (que espero que en siguin mes)
Belen: Fes el favor de no treballar tant i sortir mes que segur estas feta una abueli. Si ja l'estiu passat ho eres no vull imaginar-me aquest. Tot i aixo, saps que t'estimo molt i molt. Ens veiem aviat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Com us poso al titol del missatge començo a veure la llum, no del "rumbo" que ha de prendre la meva vida, sino de la meva primera estada al Brasil. Si nois, ja tinc data de tornada. A partir del proper 16 d'abril podreu tornar a gaudir de la meva presencia a Girona (i jo de la vostra!!!!), o sigui que ja podeu començar a preparar timbes de butifarra i gin-tonics a tort i a dret (aqui no n'he begut ni un!!!!!).
Tot i que encara no es hora de fer balanç, us vull dir que tot ha anat molt be i que se que quan estigui a Girona tambe tindre una mica de "saudade" de Morro, o sigui que ja us puc dir que estare molt pesat, sobretot els primers dies, dient sempre la mateixa frase "doncs a Morro aixo era aixi..." o "comenceu pel principi que jo no hi era...", per tant ja us demano perdo per avançat, perque puc ser molt i molt pesat.
Ara que ja se que torno i quan torno, per cert torno sol i amb el cor sencer, no paro de pensar amb tots vosaltres i que em trobare. Jo us puc dir que, fisicament, tothom em diu que m'he aprimat i que em puc fer una cua amb els cabells. Encara estic flipant amb aixo. No podia des de que tenia 15 anys!!!!!!
Avui nomes us volia dir aixo, o sigui que una abraçada molt forta i mil petons per tots els que llegiu el blog i als altres que els donin pel sac.
Quim
PS: Ah! abans no se m'oblidi si algu vol que li porti havaianes, que em comuniqui d'alguna manera el color o dibuix i el numero de peu!!!!!
Martonya: No pateixis que et tocare tant com vulguis i tot arreu on vulguis, que se que t'agrada!!!!
Bohemi Resident: Com veu aviat parare de gastar paper escrivint les meves miseries pel mon, amb la qual cosa la selva amazonica m'haura d'estar per sempre agraida. Ah! espero que quan torni no deixi d'admirar-me ni una mica del que esta admirant-me en aquests moments.
mr. cavaquinhooooo: Realment la Belen te tota la rao, cada vegada et busques noms mes dificils!!! Vull dir-te varies coses. La primera que espero que les collejas no siguin gaire fortes que tu ets rabassut i jo soc poca cosa. La segona que jo no m'he tret les havaianes en tres mesos i que no se si els meus peus seran capaços de tornar a calçar sabates "normals", i la ultima es que espero que em guardis tots els suplements atrassats del punt i la vanguardia per poder-los llegir i gaudir una vegada mes de les bestieses que escriuen els diaris, cosa que per cert com que a Morro no n'arriba ni un porto tres mesos sense llegir-ne cap.
Pim Quim: Tinc mooooooolta por!!!!!!! No vuuuuuuuuuuull!!!!!!!!!! Se que passara i no hi puc fer-hi res, se que quan torni la meva vida donara una volta de 180º i que passare de viure de dia a viure de nit. Que hi farem, em sembla que ja començo a estar resignat i aguantare el que vingui.
Javi: Tantes preguntes m'atabalen. Jo tambe tinc moltes ganes de parlar amb tu, o sigui que ja em pots reservar un dia sencer per poder-nos explicar les miseries de quatre mesos (que segur que son moltes) i un altre dia per explicar-nos les alegries (que espero que en siguin mes)
Belen: Fes el favor de no treballar tant i sortir mes que segur estas feta una abueli. Si ja l'estiu passat ho eres no vull imaginar-me aquest. Tot i aixo, saps que t'estimo molt i molt. Ens veiem aviat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dissabte, 1 de març del 2008
Sense novetats
Hola tots,
Hola nois i noies. Ja se que fa molt temps que no dic res, pero la veritat es que tampoc tinc moltes novetats. La meva vida aqui ja s'ha convertit en una mitja rutina. Vaig de casa a la feina i de la feina a casa. Dic mitja perque la feina a l'hotel fa que sempre hi hagi alguna cosa diferent. La feina m'agrada molt. Tot hi fa. El lloc es meravellos, el ritme tranquil i com que sempre acabo coneixent els hostes de l'hotel, sempre m'acabo assabentant de la vida de tothom i coneixent alguna cosa interessant.
No surto gaire de festa. Suposo que em veig a venir el que m'arribara quan sigui a Girona, sortir cada dia, i estic fent una especie de cura per "agafar" forces per l'estiu de Girona. A mes, portem com una setmana que plou cada dia a la nit, i com que la majoria de les festes son a la platja, el resultat es que no surto. A mes, ja em conexeu una mica i soc molt vago, i nomes pensar que si surto despres haig de tornar a pujar els 180 escalons que hi ha per arribar a ca meu, se'm treuen totes les ganes.
Per avui acabo, ja us he dit que no tinc gaire res per explicar, pero tal i com he dit a algu, ja podeu començar a estalviar tots plegats per venir l'any que ve a veurem. Si, el mes segur es que torni. O sigui que si voleu coneixer com es la meva "segona" casa ja us hi podeu posar. Se que us agradara molt, i qui sap, potser a algu li agrada tant com a mi i tambe es queda!!!!!!!!
Ara, potser tornaria a Girona, pero no us animeu. Nomes per uns dies per poder veure-us i tocar-vos i al cap de quatre o cinc dies, pero, me'n tornaria cap a Morro. Us trobo molt a faltar, sobretot les AK's del Babel de les set de la tarda, amb converses de vegades absurdes pero sempre divertides, i encara que sembli estrany tambe trobo a faltar Girona. Pero espero que res d'aixo es mogui de lloc o s'ensorri amb una de les riuades de principis de segle.
Mil petons i una abraçada per tots els que llegiu el blog, i als altres que els donin pel sac.
Adeu,
Quim
PS:
Martona: la setmana passada vaig pensar força en tu perque a l'hotel vam tenir allotjat el redactor en cap de "Cahiers du cinema", un tal Carlos Reviriego, i vam estar parlant de cine, el Truffaut, i tota la pesca. Inclus de tu, i... no et conexia. Lo que us deia abans, un tio molt simpatic i interessant.
Quant a la teva peticio de redimir-vos de la festa eterna, si tenim en compte l'experiencia de l'estiu passat, la veritat es que no estic molt segur d'aconseguir-ho!!!!
Pim Quim: He començat la quarta temporada de Lost i no m'entero de res!!!!!!!! Em sembla que necessito les teves sabies teories per poder agafar el fil una altra vegada.
Bohemi resident: Per satisfer la seva curiositat, li haig de dir que si que en tenim de faveles a Morro. On es pensa que visc??????? Pero no tot ha de ser lleig, i com a tot arreu, nomes s'ensenyen les coses maques als turistes. Les lletges nomes les veuen els que hi viuen. O es que els que a la pagina web de Girona hi ha una visita guiada per Font de la Polvora i Vilaroja?????
Vid: Molt benvingut al blog. "Nunca es tarde si la dicha es buena" diuen. Ja vaig passar el vostre mail a la Silvia i en Jordi, i com et vaig dir no se si sera un bon lloc la caravana per fer partides del Total Manager. Tu ets el "jefe" i tu manes. Si em deixes "perdre" temps dins la supercaravana....
Str: Quina il·lusio que tornis a ser la de sempre. Quan em vas dir que ja no feies la verdissa em vaig espantar, tot i que tenia l'esperança que hi tornaries!!!!
Marta: Tambe ets molt benvinguda al blog. No sabia que el llegies, i em sembla perfecte. Que fa la Mariona???? Segur que molt be. Quan torni i la vegi, espero que mes sovint del que la veia abans, no la coneixere.
Mr. Gong: Tingues una mica de compassio amb mi i no em torturis tant que els teves paraules em fan molt mal. Et demano mil perdons per no haver fet cap comentari del poema, pero si mal no recordo, tampoc el vaig entendre gaire, sera que les meves neurones s'han agafat la nacionalitat brasilenya i ja no pensen tant com abans?????
Hola nois i noies. Ja se que fa molt temps que no dic res, pero la veritat es que tampoc tinc moltes novetats. La meva vida aqui ja s'ha convertit en una mitja rutina. Vaig de casa a la feina i de la feina a casa. Dic mitja perque la feina a l'hotel fa que sempre hi hagi alguna cosa diferent. La feina m'agrada molt. Tot hi fa. El lloc es meravellos, el ritme tranquil i com que sempre acabo coneixent els hostes de l'hotel, sempre m'acabo assabentant de la vida de tothom i coneixent alguna cosa interessant.
No surto gaire de festa. Suposo que em veig a venir el que m'arribara quan sigui a Girona, sortir cada dia, i estic fent una especie de cura per "agafar" forces per l'estiu de Girona. A mes, portem com una setmana que plou cada dia a la nit, i com que la majoria de les festes son a la platja, el resultat es que no surto. A mes, ja em conexeu una mica i soc molt vago, i nomes pensar que si surto despres haig de tornar a pujar els 180 escalons que hi ha per arribar a ca meu, se'm treuen totes les ganes.
Per avui acabo, ja us he dit que no tinc gaire res per explicar, pero tal i com he dit a algu, ja podeu començar a estalviar tots plegats per venir l'any que ve a veurem. Si, el mes segur es que torni. O sigui que si voleu coneixer com es la meva "segona" casa ja us hi podeu posar. Se que us agradara molt, i qui sap, potser a algu li agrada tant com a mi i tambe es queda!!!!!!!!
Ara, potser tornaria a Girona, pero no us animeu. Nomes per uns dies per poder veure-us i tocar-vos i al cap de quatre o cinc dies, pero, me'n tornaria cap a Morro. Us trobo molt a faltar, sobretot les AK's del Babel de les set de la tarda, amb converses de vegades absurdes pero sempre divertides, i encara que sembli estrany tambe trobo a faltar Girona. Pero espero que res d'aixo es mogui de lloc o s'ensorri amb una de les riuades de principis de segle.
Mil petons i una abraçada per tots els que llegiu el blog, i als altres que els donin pel sac.
Adeu,
Quim
PS:
Martona: la setmana passada vaig pensar força en tu perque a l'hotel vam tenir allotjat el redactor en cap de "Cahiers du cinema", un tal Carlos Reviriego, i vam estar parlant de cine, el Truffaut, i tota la pesca. Inclus de tu, i... no et conexia. Lo que us deia abans, un tio molt simpatic i interessant.
Quant a la teva peticio de redimir-vos de la festa eterna, si tenim en compte l'experiencia de l'estiu passat, la veritat es que no estic molt segur d'aconseguir-ho!!!!
Pim Quim: He començat la quarta temporada de Lost i no m'entero de res!!!!!!!! Em sembla que necessito les teves sabies teories per poder agafar el fil una altra vegada.
Bohemi resident: Per satisfer la seva curiositat, li haig de dir que si que en tenim de faveles a Morro. On es pensa que visc??????? Pero no tot ha de ser lleig, i com a tot arreu, nomes s'ensenyen les coses maques als turistes. Les lletges nomes les veuen els que hi viuen. O es que els que a la pagina web de Girona hi ha una visita guiada per Font de la Polvora i Vilaroja?????
Vid: Molt benvingut al blog. "Nunca es tarde si la dicha es buena" diuen. Ja vaig passar el vostre mail a la Silvia i en Jordi, i com et vaig dir no se si sera un bon lloc la caravana per fer partides del Total Manager. Tu ets el "jefe" i tu manes. Si em deixes "perdre" temps dins la supercaravana....
Str: Quina il·lusio que tornis a ser la de sempre. Quan em vas dir que ja no feies la verdissa em vaig espantar, tot i que tenia l'esperança que hi tornaries!!!!
Marta: Tambe ets molt benvinguda al blog. No sabia que el llegies, i em sembla perfecte. Que fa la Mariona???? Segur que molt be. Quan torni i la vegi, espero que mes sovint del que la veia abans, no la coneixere.
Mr. Gong: Tingues una mica de compassio amb mi i no em torturis tant que els teves paraules em fan molt mal. Et demano mil perdons per no haver fet cap comentari del poema, pero si mal no recordo, tampoc el vaig entendre gaire, sera que les meves neurones s'han agafat la nacionalitat brasilenya i ja no pensen tant com abans?????
Subscriure's a:
Missatges (Atom)