dijous, 24 de gener del 2008

Que fuerte me parece!!!!

Hola a tots,

Acabo d'arribar a ca meu (son les onze de la nit) despres d'haver-me passat el dia treballant (n'he sortit a les set del mati) i acabant d'enllestir l'hotel perque dema estigui mes o menys tot a punt i m'he connectat al blog esperant trobar-hi algun missatge de vosaltres i animar-me una mica quan de sobte veig que hi ha 4 comentaris nous. Accedeixo als vostres missatges i, oh! sorpresa, n'hi ha un de la Belen, un de'n Quim i dos mes de gent que no conec. Aixo si que ha sigut una sorpresa, i molt gran. Mai m'havia plantejat que aquest blog el pogues llegir algu que no conec!!!
Per cert, Miquel Girones, he visitat el teu blog i hi tens unes fotos molt xules de Morro. Que no te n'agafi alguna per penjar a la web de l'hotel!!!!
L'altre missatge es d'un tal Bohemi (resident). No se si et conec, pero pel que sembla tu a mi si. Si us plau, dona't a coneixer!!!!!!
Despres d'aquest parentesi, us haig de dir que tots estem molt nerviosos perque tot surti be dema. L'hotel encara no esta acabat i nosaltres ja estem d'inauguracio. Aixo si, hem dit que despres de l'evento ens agafarem un cap de setmana de relax, per anar a la platja (fa com dos setmanes que nomes la veig de passada, i visc i treballo al costat!!!!), sortir de festa i jugar amb l'ordinador. Espero tenir temps per fer i penjar-vos les fotos promeses!!!!
Be, nomes us volia dir aixo. Me'n vaig a dormir que dema tinc una altre sessio intensa de treball. Toca començar a les sis del mati!!!!!
Molts petons i abraçades per tots els que llegiu el blog, i als altres que els donin pel sac.

Quim

Pim Quim: Que sapigues que encara que vulguessis no et deixaria desapareixer facilment. I ja tinc havaianes noves, son totes de color taronja i sense cap dibuix.

Belen: Realment, molts dies dels que soc a l'hotel, penso en tu perque es dels llocs que a tu t'agraden. Sol, platja i tranquil·litat. Tant de bo els reis tinguessin mes leiros per gastar en tu, que te'ls mereixes. Ara que hi penso, en guanyen mes????

Magali: Tot i que les havaianes anessin a la foguera, penso tornar a Girona amb unes de noves!!!! i no me les demanis que no te les deixare!!!!

Martona: A tu si te les deixare. Aquest es un dels avantatges de ser la meva preferida.

Mr. Gong: Si cada escalonet es un segon de vida, jo en guanyare molts, ja que el dia que us vaig dir que hi havia 100 escalons ho vaig dir per dir un numero. Concretament n'hi ha 178!!!!

Str: No se si creure't quan dius que un simple refredat t'ha retirat de fer la verdissa. Per cert, com va la nova feina???

7 comentaris:

Miquel Gironès Abril ha dit...

Doncs si t´ha semblat fort, espera el que t´explicaré... perquè jo si que m´he quedat de pedra...!

Quan va arribar la meva companya a casa, li vaig dir, escolta saps que hi ha un tiu, de Girona, que se n´ha ana´t a Morro i hi ha fet un Hotel... i em diu ah si? que bé no? Li dic, si, vols veure-ho, li ensenyo i diu, a aquest el conec. Es en Quim, que jo habia treballat amb ell.

La meva companya es diu Eva, i jo ara també recordo haber-nos vist algun dia a la nit, segurament tu ara també t´enrecordes de nosaltres...! Mira al nostre bloc i ens hi veuràs. El maig varem estar pel Brasil...!

Si vols hi pots deixar algun comentari

Fins aviat

Anònim ha dit...

Hola Guapo!!
Ja se que m'agradaria molt, fa betlem!
De moment la petició està feta, però suposo que fins a la propera setmana no em comunicaran el que........emoció extrema fins l'últim moment!!!!!!!!
Molts petons, continuo treballant, jo no veig el mar però davant la meva taula tins una vista dels campos de sandalmi que és una maravella.

Betlem

Anònim ha dit...

Per cert, m'oblidava de desitjar-vos molta sort tant a tu com a en Jordi i la Silvia, que tingueu una bona inauguració i ells molts anys d’èxits

Betlem

Unknown ha dit...

Diligent Quim (al Brasil):

He estat receptor d'algunes de les teves frases més cèlebres, dignes de ser recopilades en edició de butxaca pel gaudi de la plebs: "Quedem que vindràs dijous, no?", "Quantes cerveses tenies?" i "Ai! Ara no m'en recordo de si t'he pagat". A més, tenim un quiromassatge pendent des de l'estiu.

Posa'm, si us plau, als peus de la soferta senyora de Lloveras.

Unknown ha dit...

Hola Quim!!
Soc la mare de la Silvieta, estic molt més tranquila pensant que els meus nens tenen a gent com tú aprop
en un dels moments que ,surti com surti,recordaran sempre.

Una abraçada per a tots!!

LALI (la mama més orgullosa de món)

Anònim ha dit...

ei, quim, encara no saps quí és el bohemi (resident), mira que és fàcil, el més bohemi dels bohemis gironins... jijjiji+

com ha anat la inauguració? molta sort en aquest primer tram,

recorda la cantina, quan acabi la beca potser vins a fer retirada espiritual a morro...

mils de petons

la frase que ve a continuació pot ferir la sensibilitat d'en quim pim: tu ets el meu encarregat preferit! (nino, no hem currat mai junts!)

apala a currar!

martona

Anònim ha dit...

hola quim:

la nostra amiga sílvia que també està al brasil i que no ha pogut passar a veure't em va enviar aquest poema. jo te'l reenvio perque el puguis llegir tu i tots els que llegeixen el teu blog...
espero que puguis continuar pujant escalonets a dins teu...

eu quero que seus rostros cantem

eu quero que seus corações explodam em línguas de fogo

meu silêncio é um galope de búfafos

meu amor cometa nômada de riso indomável



i si encara no domines la llengua brasilera, aquí tens la traducció:

yo quiero que vuestros rostros canten

yo quiero que vuestros corazones exploten en lenguas de fuego

mi silencio es un galope de búfalos

mi amor un cometa nomada de risa indomable.

(fragment d'un poema de Roberto Piva)



petonets:

mr. goooooooooooooooong